. 

ELS SENTITS

.

Veig el vent, pel moure de les fulles.
Escolto el silenci, quan calla el soroll.
Palpo els núvols, per la pluja que deixen.

.

Les estrelles s’oculten rere el dia
però cada vegada es deixaran intuir
fins, de nou, tornar-se a fer fosc…

 

. 

Déu és…
qui pot veure el Sol, fixament?
però cap al tard, rogenc, no és preciós?

Així mateix, Jesús
ens parlà de qui no veiem, perquè Ell:
“estava amb Déu, i era Déu. I es féu carn.” [Ev.Joan cap.1]

.

.

.

HI HA DIES…

.

Que veus com tot allò que vius, i t’envolta
no és més que un decorat, com un reflex
d’alguna cosa que, per dins, simplement batega.

.

I quan retorna aquella inquietud
que no saps si et desperta o t’ennuvola
et replanteges: tot allò que, tantes coses…

 

.

Però saps que no ho retindràs,
que perdràs de vista aquests instants
de lucidesa, o confusió. Què comprengueres?

.

Tornaran aquells dies
i ja tot seran paraules i passos buits
des que… A qui reconegueres, més enllà?

.

.

.

EXISTÈNCIA

.

Pensaments, matemàtiques, sentiments, voluntat
molècules, naturalesa, univers o temps
l’amor, la consciència i la vida en sí
qual fràgils ombres.

.

Si sóc alguna cosa més que matèria
o si la vida té algun sentit
els ho preguntaré a les petjades,
a la lògica, i també…

.

A aquella estrella, que davalla.

.

.

.

DESGRANANT LA VIDA

.

Sorra entre les mans, que suaument va lliscant
i ja poc en queda… d’aquells dies.

.

¿Aconseguiren captivar-me els grams lluents
que les profunditats prengueren, d’un antic tresor?

 .